Campanades a morts







Anna Gabriel i Sabaté.


Regidora per la CUP a l’ Ajuntament de Sallent


 



Aquest divendres, 3 de març, 6000 persones ens
reuníem a Gasteiz per assistir al concert que oferia Lluís Llach en homenatge
als obrers morts i ferits fa 30 anys en el decurs d’una protesta. Ara fa 30
anys, l’església on els obrers es tancaven s’omplia de gasos lacrimògens i
obligava els centenars de treballadors a sortir fora per evitar l’ofec. Fora,
els esperaven els trets de la policia. 5 morts i un centenar de ferits. El cantautor
català, aquella mateixa nit, composava Campanades a morts. Aquest divendres
Campanades a morts tornava a sonar, esfereïdora, imponent i emotiva. Els
familiars de les víctimes i els mateixos obrers que van presenciar la massacre
també eren allà. El concert va omplir de dignitat el pavelló Buesa de Gasteiz i
les paraules de Llach recordaven que no hi pot haver una transició plena fins
que no es depurin les responsabilitats per aquestes morts.


 




Probablement Llach és de les poques personalitats públiques que
pronuncien aquest tipus de discursos i que defensen la cançó denúncia en
contraposició a la de renúncia, aquella que gira l’esquena a la injustícia i a
les múltiples mostres que la nostra democràcia és encara feble i deficitària.
També cal denunciar, una vegada més, que la policia tornés a carregar durament
contra els manifestants que aquest passat divendres es concentraven per
recordar i homenatjar les víctimes de fa 30 anys. Altra vegada, i com si res no
hagués canviat, les forces policials ferien greument desenes de persones. I
altra vegada, i també com a mostra de la feblesa del nostre estat de dret, cap
personalitat pública (a banda de l’esquerra independentista basca) denunciava
l’actuació policial i el fet que la manifestació no pogués desenvolupar-se amb tranquil·litat.
És també una mostra que no es deu voler que canviïn certes pràctiques, quan 30
anys després, no es deixa homenatjar uns obrers assassinats en plena llibertat.





Ara, i en ple debat sobre el procés de pacificació d’Euskadi, les forces
polítiques marquen territori i situen la seva estratègia sobre el terreny de
joc per demostrar què no estan disposades a cedir. Així, segueixen les
detencions, la dispersió i el terror. Els mateixos responsables de les morts de
fa 30 anys han procurat que els seus hereus polítics mantinguin posicions en
l’actualitat i nosaltres, els que vam néixer fa justament 30 anys, assistim,
defraudats, a l’horror de la democràcia actual.