Primer acusada de pertinença a organització terrorista i tinença il·lícita
d’armes. Hores d’ara, ja només de pertinença. I caldrà esperar, malauradament,
perquè tampoc aquesta imputació pugui ser provada. Perquè és evident que
l’educadora social de Sarrià de Ter, l’únic delicte que ha comès, és el de ser
solidaria amb un company d’ideologia anarquista. No hi ha explosius, no hi ha
organització armada... només hi ha compromís ideològic, cartells, adhesius i
solidaritat. Però els mossos d’esquadra han decidit que tot això era prou per
portar la Núria a l’audiència Nacional i tancar-la a la presó. Mentrestant, el
jutge, encara espera proves.

Mentrestant també Iniciativa per Catalunya, al capdavant de la
Conselleria d’interior, i per tant, responsable de l’actuació del cos policial,
només està preocupada per les manifestacions que es fan davant les seves seus i
per les eleccions municipals. Sento ser dura amb vosaltres companys, però no
entenc com no se us fa un nus a l’estómac quan penseu en la Núria i els seus.
No sé com no demaneu disculpes públicament per com s’ha instruït el cas i no
entenc com encara el Conseller no ha respost a les peticions de reunió de la
família. No entenc com encarareu les eleccions municipals parlant de
solidaritat, sostenibilitat i justícia social. No puc entendre com podeu
permetre que la Núria estigui empresonada. Heu iniciat el camí de perseguir la
dissidència i criminalitzar les ideologies, i sentint-ho molt, sobretot per la
bona gent que encara us fa confiança, us esteu posant del costat dels que malbaraten
els drets fonamentals i la presumpció d’innocència. Esteu bastint la trinxera
d’aquells vencedors que van decidir que
pensar no era lliure i que la militància política havia de perseguir-se,
empresonar-se, sentenciar-se, executar-se... I mentrestant, nosaltres, seguirem
bastint la trinxera d’aquells vençuts que van lluitar per la justícia i la
llibertat. Com la Núria.