La CUP i la invisibilitat de la contundència


   Darrerament –i de fet encara, i per temps-, els runams salins de Sallent han estat notícia. El mateix Regió 7 ha publicat cròniques, reportatges, articles d’opinió i tribunes al voltant de la problemàtica, i com no podia ser d’una altra manera, ha seguit l’actualitat de l’aprovació de la llicència pel trasllat de les línies elèctriques. Tanmateix, les i els militants de la CUP, i fins i tot gent que no ho és, ens hem fixat també en l’absència de la CUP en la gran majoria de notícies citades. De cop, com si la CUP no tingués opinió. De cop com si la oposició al creixement del runam no comptés amb el nostre suport. D’una banda, ja ens ha semblat bé que Prou Sal! aglutinés el moviment popular, la suma de persones, independentment de la seva militància o de l’adscripció a unes sigles, en cas de ser-hi. De l’altra, no podem deixar que sembli que només ERC es mostra contrària al creixement del runam. I ens expliquem: Durant la passada legislatura, i fins i tot quan el PSC encara formava govern, la CUP ja va manifestar que la qüestió de l’ampliació del runam per nosaltres era innegociable. I així ho vam transmetre al conjunt de l’equip de govern. Aquest punt hagués fet que passéssim automàticament a la oposició. Visiblement contundents. El nostre programa electoral i el nostre discurs abans, durant i passades les eleccions no ha mostrat fissures ni zones de grisos. Estem en contra de l’ampliació del runam, de la connivència de les administracions amb les grans empreses i de la coacció permanent dels llocs de treball. Contundent. I així ho  manifestàvem en les reunions mantingudes amb els diferents departaments de la Generalitat i així mateix els hi vam manifestar als mateixos miners. Però de cop, el regió 7, i la majoria de mitjans de comunicació, de fet, invisibilitzen la postura de la CUP. Però no patim, a nosaltres la mesura de la nostra coherència no ens la donen els titulars a la premsa, la voluntat de la nostra perseverança existeix al marge de la publicitat, i de fet, la mesura de que caminem en el camí correcte, justament, és la voluntat de silenciar-nos tot sovint.



 



Anna Gabriel i Sabaté



Regidora