M’ha sorprès, tot i que potser no ho hauria d’haver fet, l’article d’en
Toni Llobet sobre la reutilització de llibres a les escoles. En primer lloc,
perquè em dóna una certa sensació que els arguments que utilitza, per
rebuscats, són subterfugi de les motivacions reals a oposar-se al projecte de
reutilització. I m’explico. El fet de pretendre fer creure que promovent els
valors de sostenibilitat i socialització, entre d’altres, convertim l’escola en
un òrgan extraterrestre em sembla, com a mínim, ridícul. És com voler dir que
els infants han d’educar-se en sintonia
amb les corrents majoritàries,
ja que si no, queden desubicats, marginats i exclosos... fins i tot si aquestes
corrents són les del consumisme excessiu, l’acriticisme i el conformisme
recalcitrant. També em sembla un pèl confós fer veure que els llibres han de
quedar per a un ús personal, ja que, sincerament, tots i totes sabem que les
golfes de moltes cases són plenes de llibres que, un cop superat el curs, ja no
tornen a utilitzar-se. Per aquesta mateixa raó, no cal que tinguem
biblioteques, ja que potser és millor que els llibres siguin, sempre, i en tots
els casos, per a ús personal. També denoto una certa ingenuïtat en relació
l’afirmació que poques llars s’escapen de l’accés a mòbils, televisors i
materials multimèdies... et convido, Toni, sincerament, a que consultis dades
sobre la pobresa a Catalunya. Són esfereïdores. I també et convido, tot i que
em suposo que tu en tens més coneixement que jo mateixa, i sobretot per la teva
tasca al Departament d’ensenyament, a que coneguis les dificultats de moltes
famílies a l`hora de fer front a les despeses de llibres, menjador escolar i
material. Les aules, malauradament , acullen a infants de famílies amb rendes
molt i molt modestes, i que no es permeten res de tot el que comentes.

Ens posaríem segurament d’acord en el fet que un país progressista
inverteix de forma substancial en educació, i per tant, i entre d’altres,
ofereix educació gratuïta per tothom, incloent-hi els llibres i materials
escolars. També ens posaríem d’acord
que, entre tots, ens hem de responsabilitzar de moltes d’altres pautes
educatives que transmetem que són antagòniques als valors d’austeritat,
sostenibilitat i respecte. Gràcies per
recordar-ho. Justament, les persones que vetllem per projectes d’aquest tipus,
segurament també intentem mantenir actituds personals i promoure iniciatives
col·lectives que van contra corrent d’allò que calgui.

El projecte de reutilització de llibres, justament, permet esdevenir una
política de suport actiu a les famílies, independentment de les seves rendes i
alhora, un instrument més de conscienciació en relació el consum sostenible i
l’aprofitament de recursos, I les famílies amb possibilitats, econòmiques i
socials, es podran permetre la compra dels llibres que desitgin pels seus
fills, però també hauran contribuït a no fer pesades les golfes i a compartir
els llibres amb la resta de companys d’escola. No hi veig, per més que ho
intenteu, cap inconvenient. O millor dit sí, és clar, els interessos de la
indústria del llibre de text i dels llibreters. Llavors aquí, sí que en podem
començar a parlar, però parlem clar.